Andalusia davant de les urnes. Una breu radiografia socioeconòmica

Aquest diumenge tenen lloc les eleccions autonòmiques d’Andalusia, en les quals el PSOE aspira a continuar comandant el timó de la Junta durant quatre anys més, després de 38 anys de govern ininterromput dels socialistes. D’altra banda, l’oposició de dretes aspira a desbancar als inquilins del Palau de San Telmo, encara que si fem cas de les enquestes és bastant probable que les esquerres conservin la majoria absoluta al parlament de la comunitat. Una altra cosa serà veure si són capaces de posar-se d’acord per governar.

Durant la campanya electoral ha sorprès a propis i estranys l’èmfasi que s’ha fet a parlar sobre realitats alienes als andalusos, especialment quant a Catalunya. Fins i tot la cap de l’oposició en el Parlament de Catalunya, Inés Arrimadas (C’s), ha “desaparegut” de l’escena política catalana per traslladar-se a l’andalusa, fins al punt que en alguns moments ha semblat ser ella qui es presentava com a cap de llista dels taronges per ocupar San Telmo.

Ara bé, deixant de banda els debats polítics, quina és l’Andalusia que està cridada a les urnes aquest diumenge? No debades, som davant la comunitat més poblada de l’Estat espanyol, i per tant els resultats electorals que es produeixin allà tindran un impacte destacat en la política estatal.

Una riquesa molt allunyada de la mitjana espanyola

Tot i que representa el 18,1% de la població espanyola, l’economia andalusa (la tercera més important de l’Estat) aporta tan sols el 13,4% del PIB estatal. Es tracta d’un percentatge que amb prou feines no ha variat en el període 2000-2016 segons Eurostat, ja que a principis del segle XXI l’economia andalusa tenia exactament el mateix pes en el conjunt de l’economia espanyola que a l’actualitat.

D’acord amb la divergència entre pes poblacional i pes econòmic, Andalusia té la segona renda per càpita –en paritat de poder de compra– més baixa de l’Estat espanyol (19.800€ anuals), supera només Extremadura (18.000€ anuals), i es troba a gairebé 7.000€ de distància de la del conjunt de l’Estat (26.700€ anuals). Aquesta penúltima posició en el rànquing de l’Estat ja l’ocupava l’any 2000, i tant ara com llavors la seva renda per càpita representa un 74% de la renda per càpita estatal. Aquestes xifres gens falagueres encara empitjoren si les comparem amb la renda per càpita mitjana de la Unió Europea (UE-28); en aquest cas, la renda per càpita andalusa representa el 68% de la del conjunt comunitari.

Un mercat laboral marcat per les altes taxes de desocupació

Un primer element que caracteritza el mercat laboral andalús, segons Eurostat, són les baixes taxes d’ocupació, és a dir, quin percentatge de la població en edat de treballar treballa. Concretament, Andalusia és la segona comunitat amb una taxa d’ocupació més baixa de l’Estat (un 56,3% de la població de 20 a 64 anys), només per davant d’Extremadura. Aquesta xifra està nou punts per sota de la del conjunt de l’Estat (65,5%) i setze per sota de la del conjunt de la UE-28 (72,1%). En el cas de les dones aquestes diferències són encara més grans. Així doncs, la taxa d’ocupació de les andaluses és del 48,7%, cosa que la converteix en una de la dues úniques CA la taxa d’ocupació femenina de les quals està per sota de la meitat de la població. Al mateix temps, aquesta taxa està onze punts per sota de l’espanyola (59,6%) i divuit punts per sota de la de la UE-28 (66,4%).

D’altra banda, cal destacar que una quarta part de la població activa andalusa (25,1%) es troba en situació d’atur, cosa que la converteix, de nou, en la segona comunitat amb més atur de l’Estat espanyol. En aquest sentit, Andalusia té una taxa d’atur vuit punts per sobre de l’espanyola (16,9%) i gairebé divuit punts per sobre de la de la UE-28 (7,5%). Aquesta no és una situació nova per als andalusos, ja que l’any 2000, quan va començar el segle actual, Andalusia ja tenia una taxa d’atur del 23,4%, la segona més alta de l’Estat espanyol. Al seu torn, crida també l’atenció el flagell de l’atur entre la població de 15 a 24 anys. En concret, la taxa d’atur dels joves a Andalusia és del 49%, la més alta de l’Estat espanyol, deu punts per sobre de l’espanyola (38,6%) i trenta-dos punts per sobre de la de la UE-28 (16,8%).

Finalment, una altra dada destacable del mercat laboral andalús és que un 10,9% de la població activa pateix atur de llarga durada, la tercera xifra més alta de l’Estat només per sota d’Extremadura i les Canàries, tres punts i mig per sobre del conjunt de l’Estat (7,7%), i set punts i mig per sobre del conjunt de la UE-28 (3,4%).

Una redistribució de la renda insuficient per mitigar les desigualtats

Quant a la renda de la qual disposen els andalusos, segons l’estudi La capacidad redistributiva del conjunto de ingresos y gastos públicos en España: análisis por Comunidades Autónomas Andalusia és la comunitat que registra una major desigualtat en la distribució de la renda, amb un índex de Gini de 0,38653, xifra que és un 3,5% més gran que l’índex del conjunt de l’Estat (0,37368), i molt allunyat de l’índex més baix de les CA amb el sistema de finançament de règim comú, que correspon a Cantàbria (0,30216). Cal destacar, per contra, que Andalusia és la comunitat les prestacions monetàries de la qual redueixen més la desigualtat en la distribució inicial de la renda (la reducció és d’un 0,05032, ja que la desigualtat inicial és de 0,43685). No obstant això, això no és suficient per millorar la seva situació pel que fa a les altres CA de règim comú.

Podem observar l’efecte d’aquestes desigualtats, per exemple, si comparem la renda de la qual disposa el 20% de la població amb més renda amb la del 20% de la població amb menys renda, mitjançant l’indicador S80/S20. Segons dades de l’INE per a l’any 2017, els andalusos més rics tenen 6,9 vegades més renda de la que disposen els andalusos amb menys renda, cosa que la converteix en la quarta comunitat més desigual, només per darrere de les Illes Balears, la Comunitat de Madrid i les Canàries. Al seu torn, segons Eurostat, el 31% dels andalusos està en risc de pobresa, cosa que converteix Andalusia en la segona comunitat amb una taxa de risc de pobresa més alta de l’Estat, només per darrere d’Extremadura; en contrast, al conjunt de l’Estat “només” un 21,6% de la població està en risc de pobresa, mentre que a Navarra aquest percentatge “només” assoleix el 8,3% de la població.

El camí que encara queda per recórrer

Aquesta breu anàlisi de la situació socioeconòmica d’Andalusia demostra que, malgrat els 40 anys de democràcia, encara queda molt de treball per fer a la comunitat autònoma més poblada de l’Estat espanyol per aconseguir apropar-la als estàndards espanyols (i europeus) de (des)igualtat. Això fa que encara sigui més sorprenent que, durant la campanya per a les eleccions d’aquest diumenge, molts dels representants dels partits polítics andalusos s’hagin dedicat en cos i ànima a parlar sobre temes aliens als que afecten el dia a dia dels andalusos i les andaluses.

En qualsevol cas, la realitat és tossuda, i les xifres mostrades en aquest article (i unes altres que no hi apareixen) poden posar una mica de llum sobre el context en el qual es produeixen aquestes eleccions i, per tant, poden servir per entendre la decisió que prenguin els votants d’Andalusia en relació al futur de la seva comunitat. En unes hores tot estarà (o no) més clar.

About the Author

Pol

Nascut el 1987 a Barcelona, soc politòleg per la Universitat Pompeu Fabra, i màster en Polítiques Públiques i Socials per la UPF-Barcelona School of Management i la Johns Hopkins University. Treballo per millorar la vida de la gent que m'envolta des de la universitat i des de l'àmbit local a Sant Adrià de Besòs.